14 de juny de 2017

Osteopatia infantil

L'osteopatia és una terapia molt adequada per als nens a causa de la suavitat i de les seves característiques d'estimulació dels propis recursos de salut de l'organisme. Per exemple, ajuda a:

- Nens nascuts mitjançant cesària o després d'un part difícil.

- Nens amb inquietud i/o plor nocturn

- Problemes de vista o oïda

- Problemes amb les dents

- Manca de concentració i/o hiperactivitat

- Dificultats posturals

- Problemes en el desenvolupament 

I si tens qualsevol dubte... consulta'ns!!

Judit Toledo
Fisioterapeuta i osteòpata perineal i pediàtrica

31 de maig de 2017

Lactància materna i creixement craniofacial


Foto: la lliga de la llet de Catalunya

En els darrers anys per diversos factors s’ha pogut constatar un augment de famílies que opten per alletar alimentar els seus fills a través de la lactància materna, i com aquest alletament sallarga sovint uns quants mesos i fins i tot anys. El tipus de lactància pot influir de moltes maneres en el desenvolupament del nadó. La lactància materna facilita el contacte entre mare i fill, ajuda a enfortir el vincle i proporciona un gran nombre de beneficis nutritius i immunològics del nen, però també pot ajudar a un correcte desenvolupament craniofacial.

L’ alimentació humana s’inicia amb la lactància materna just després del naixement. 




L’ Organització Mundial de la Salut (OMS) adoptà en la 54a Assemblea Mundial de Salut del 30 de Març de 2001 l’ Estratègia Mundial per l’Alimentació del Lactant i l’Infant (resolució EB107.R16), que completa amb la publicació de la Revisió Sistèmica sobre Lactància Materna de l’ 1 de Maig de 2001. En ella s’acorda la promoció, protecció, i recolzament de la lactància materna, pràctiques d’alimentació complementària i millora de la nutrició de les dones en edat fèrtil, així com l’alletament de les mares amb VIH positiu. D’aquesta resolució destaquen les recomanacions d’alimentar els infants amb lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida, i posteriorment continuar-la amb alimentació complementària a partir d’aquest punt amb aliments adequats, innocus i apropiats. Es parla també de la necessitat de dur a terme polítiques de foment i informació sobre lactància materna per a facilitar a les mares que així ho desitgin, poder alletar els seus fills. 

A nivell immunològic la llet materna aporta anticossos que protegeixen el nadó davant infeccions freqüents com la diarrea i la pneumònia, principals causes de mortalitat en infants. Nutricionalment, esdevé l’aliment més complert per a l’ésser humà, ja que aporta tots els nutrients que aquest necessita per al seu desenvolupament durant els sis primers mesos de vida, i té la capacitat d’anar-se adaptant a les exigències nutricionals de cada moment evolutiu del nen. Per a la mare, l’alletament redueix el risc de patir càncer dovaris i mama, la depressió postpart, diabetis tipus 2 i actua com a anticonceptiu natural, tot i que no és totalment fiable. A llarg termini, els nens que han rebut lactància materna més de sis mesos tenen menor tendència en ladolescència i l’edat adulta a patir obesitat o sobrepès, diabetis tipus 2, i obtenen millors resultats en proves d intel·ligència. 

Per tal que la lactància materna sestableixi correctament es recomana que aquesta siniciï durant la primera hora de vida del nadó, que sigui a demanda, és a dir, sense horaris ni temporització i evitar l’ús de xumets o tetines que poden interferir alterant el patró de succió. En quant a la duració de la lactància, les recomanacions de la OMS (que també promouen entitats com UNICEF, AAP, o l’EAPED) són les de mantenir lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida, a partir dels sis mesos introduir alimentació complementària, però mantenir la llet materna com a aliment principal fins a l’any i després seguir una dieta equilibrada complementada amb la lactància materna fins els dos anys o més .

La succió s’inicia a la vida intrauterina aproximadament entre les setmanes 15a i 18a de gestació. Després del naixement es pot veure un patró desorganitzat de moviment oral en nens prematurs nascuts a partir de la 27a setmana de gestacióEn els recent nascuts a terme hi ha presència dautomatismes orals durant les primeres hores de vida que li permetran alimentar-se i esdevindran la base de les respostes voluntàries futures. El patró de succió s’organitza gràcies als estímuls que reben: quantitat de llet que extreuen, viscositat i temperatura, tipus de tetina i condicions internes del nen. La literatura ens parla de dos tipus de succió: el suckling (que es dóna principalment els primers sis mesos de vida) que actua per pressió positiva i el sucking, que és un patró més madur i que ho fa amb pressió negativa. Aquest darrer patró actua com a base per al desenvolupament de la masticació primària.

En nens alimentats amb biberó, aquests dos patrons es poden donar alternativament segons siguin les característiques de la tetina o de la llet amb què s’està alimentant al nadó. En lactància materna, la llet sextreu per pressió positiva i gràcies als moviments rotatoris dels òrgans de laparell bucofonador, i la pressió negativa actua mantenint el mugró de la mare allargat dins la boca del nen, cosa que afavoreix que es desencadeni la succió i la deglució de la llet.

Durant les primeres setmanes el nadó conté els coixinets adiposos de succió  sota les galtes que ajuden a mantenir el segellat per fer el buit, sense necessitat de crear pressió negativa. Perquè la llet surti correctament del pit, el nadó ha dobrir la boca fins a aconseguir introduir al menys dos terços de l’arèola de la mare dins la boca, revertint els dos llavis. Leix nas-llavis-mentó ha de formar una línia gairebé recta que quedi en contacte amb el pit de la mare. La mandíbula s’eleva i contrau el mugró entre la maxil·la i l’àpex lingual que descansa sobre larcada inferior. La llengua rodeja el mugró de la mare lateralment, formant una mena de canaló en U i presenta moviments peristàltics de l’àpex a la zona posterior, que ajuden a lejecció de la llet i faciliten la deglució a la vegada que la mandíbula fa un moviment de retracció i obertura, elevant la part posterior de la llengua contra el paladar tou. És en aquest punt on la llet surt i es desencadena el reflex de deglució, en el futur els estímuls sobre aquesta zona iniciaran la fase deglutòria involuntària.  Cadascun daquests cicles dura aproximadament 1,5 segons, que es repeteixen rítmicament de 3-5 cops en la succió immadura i de 10-30 en la succió madura, amb fases de descans, en què el mugró queda agafat per la llengua. Aquest cicles de succió afavoreixen el desenvolupament del còndil i de la musculatura masticatòria gràcies als moviments rotatoris de la mandíbula i a la força que han dexercir per tal de poder extreure la llet.

Alguns estudis postulen que el manteniment d’aquest patró infantil de succió en etapes posteriors, com en el desenvolupament de la masticació poden donar lloc a alteracions d’aquesta funció i afavorir l’aparició d’hàbits lesius i interferir en el correcte desenvolupament de les arcades dentals, donant lloc a maloclusions. La maloclusió dental és aquella situació en que loclusió dental es troba fora dels paràmetres de normalitat en la relació entre larcada dental superior i la inferior o la posició de les seves peces dentals.  És a dir, quan lengranatge entre la maxil·la i la mandíbula ja sigui en el pla vertical, transversal o sagital està distorsionat.

En l’eix vertical es poden trobar alteracions per manca de tancament, com les mossegades obertes, que es poden localitzar a la zona dels incisius (mossegada oberta anterior) o a la zona molar (mossegada oberta posterior). Es tracta d’una alteració en els maxilars que augmenta la distància vertical de les arcades i provoca que no hi hagi contacte entre les peces antagonistes, ja que una o més d’elles no arriben a la línea d’oclusió. També es troben maloclusions per excés de ressalt de la mossegada, quan aquest és superior a 2,5 mm o al 25%-30% del la peça dental. La mossegada top-a-top es dóna quan en algun moment hi ha sobre-mossegada zero, amb algun contacte entre antagonistes, no arribant a considerar-se mossegada oberta. Les alteracions transversals es donen quan hi ha algun tipus d’alteració de la línea mitja, ja sigui creuant la mandíbula unilateral o bilateralment.

En les afectacions del pla sagital es troben les maloclusions en l’eix anteroposterior de les arcades. La classificació més comú és la d’ Angle, que estableix tres tipus d’ oclusions: La Classe I, seria la normoclusió. Classe II on la maxil·la es troba anterioritzada respecte a la mandíbula, i es reflexa en el contacte que fan canins i molars. Aquesta classe de maloclusió es subdivideix en dos grups segons la posició dels incisius, vestibular (divisió 1) o lingual (divisió 2). La Classe III es dóna quan és la mandíbula la que es troba anterioritzada respecte al maxil·lar i altera la relació de contacte entre els canins i els molars de les dues arcades.

Diversos estudis relacionen principalment les alteracions en l’eix vertical en etapa de dentició primària amb aquest manteniment de patrons de succió infantil més enllà de l’any.
  
Bibliografia

   WHO U. OMS | “Estrategia mundial para la alimentación del lactante y del niño pequeño.. World Health Organization; 2003; Available from: http://www.who.int/nutrition/publications/infantfeeding/9241562218/es/
   WHO U. OMS. "Alimentación del Lactante y del Niño pequeño. Número 342 [Internet]. 2016;16. Available from: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs342/es/index.html
   Lawrence RA, Lawrence RM. “Lactancia Materna. Una Guía para la Profesión Médica.” Elsevier. 6a edició, 2007 Barcelona. Susanibar F, Parra D, Dioses A. "Motricidad Orofacial. Fundamentos Basados en Evidencias.” EOS. 2a edició, 2015 Madrid.
   Susanibar F, Parra D, Dioses A. "Motricidad Orofacial. Fundamentos Basados en Evidencias.” EOS. 2a edició, 2015 Madrid.
   de Carvalho GD. “S.O.S. Respirador Bucal - Uma Visão Funcional e Clínica da Amamentação Lovise. 2ª Ed. 2010 Brasil.
   Susanibar F, Marchesan I, Parra D, Dioses A. “Tratado de Evaluación de Motricidad Orofacial y Áreas Afines”. EOS. 2014 Madrid.
   Bartuilli M, Cabrera PJ, Periñán MC. “Guía Téctica de Intervención Logopédica. Terapia Miofuncional”. Síntesis. 2008, Madrid.
   Slayton RL. Does Breastfeeding Decrease the Risk for Malocclusion? AAP Gd Rounds [Internet]. 2015 Oct 1 [cited 2016 Feb 15];34(4):39–39.
   Caramez da Silva F, Justo Giugliani ER, Capsi Pires S. Duration of breastfeeding and distoclusion in the deciduous dentition. Breastfeed Med [Internet]. 2012 Dec [cited 2016 Dec 1];7(6):464–8.
   Dentistry P. Journal of Indian Society of Pedodontics and Preventive Dentistry Prolonged feeding practice and its effects on developing dentition. 2005;
   Hermont AP, Martins CC, Zina LG, Auad SM, Paiva SM, Pordeus IA. Breastfeeding, bottle feeding practices and malocclusion in the primary dentition: a systematic review of cohort studies. Int J Environ Res Public Health [Internet]. 2015 Mar 16 [cited 2016 Dec 1];12(3):3133–51
   Lopes-Freire GM, Cárdenas ABC, Suarez de Deza JEE, Ustrell-Torrent JM, Oliveira LB, Boj Quesada JR. Exploring the association between feeding habits, non-nutritive sucking habits, and malocclusions in the deciduous dentition. Prog Orthod. 2015;16(43):2–7.
   Kobayashi HM, Scavone H, Ferreira RI, Garib DG. Relationship between breastfeeding duration and prevalence of posterior crossbite in the deciduous dentition. Am J Orthod Dentofac Orthop. 2010;137(1):54–8.
   Moimaz SAS, Garbin AJÍ, Lima AMC, Lolli LF, Saliba O, Garbin CAS. Longitudinal study of habits leading to malocclusion development in childhood. BMC Oral Health [Internet]. 2014;14:96.
   Narbutytė I, Narbutytė A, Linkevičienė L. Relationship between breastfeeding, bottle-feeding and development of malocclusion. Stomatologija [Internet]. 2013;15(3):67–72.
   Peres KG, Cascaes AM, Nascimento GG, Victora CG. Effect of breastfeeding on malocclusions: a systematic review and meta-analysis. Acta Paediatr [Internet]. 2015;104(October 2014):54–61.
   Peres KG, Cascaes AM, Peres MA, Demarco FF, Santos IS, Matijasevich A, et al. Exclusive Breastfeeding and Risk of Dental Malocclusion. Pediatrics [Internet]. 2015 Jul 1 [cited 2016 Jan 29];136(1):e60-7.
   Romero CC, Scavone-Junior H, Garib DG, Cotrim-Ferreira FA, Ferreira RI. Breastfeeding and non-nutritive sucking patterns related to the prevalence of anterior open bite in primary dentition. J Appl Oral Sci [Internet]. 2011;19(2):161–8.
    González C. Un regalo para toda la vida: Guía de la lactancia materna. Madrid: Temas de Hoy; 2008
    Carvalho MR, Mussa Tavares LA. Amamentação: Bases científicas. 3ª ed. São Paulo (BR): EGK; 2010

Montse Pujol Quílez -Logopeda Col.legiada 08-3763
Màster en Motricitat Orofacial
Postgrau en Disfàgia Orofaríngia
Especialista en Deglució

17 de maig de 2017

Valoarció de la primera setmana del Pla Detox de primavera

 El dia 8 de maig vam inicar el pla detox amb 15 persones, tant homes com dones.

La primera setmana ha consistit en fer una dieta de preparació per afrontar amb èxit aquesta segona setmana. La primera ha estat un èxit! La gent molt concienciada en fer canvis.


Un dels que costa més és deixar el cafè durant la depuració. Hi ha de tot, però es que cada cos respon diferent. Hi ha qui nota els símptomes positius més ràpid o qui li costa més adaptar-se.

Però en general la meva valoració com a nutricionista amb el grup que estic portant és molt positiva. Molta implicació i moltes ganes de sentir-se millor. I també amb el grup de WhatsApp, ens donem ànims els uns amb els altres…

Ànims colla que ja ens queda menys!!!!

Aina Rabasa Armengot - N.Col CAT000145
Nutricionista integrativa