 |
| Foto: la lliga de la llet de Catalunya |
En els darrers anys
per diversos factors s’ha pogut constatar un augment de famílies que opten per alletar alimentar els seus fills a través
de la lactància materna, i com aquest alletament
s’allarga sovint uns quants mesos i fins i tot anys. El tipus de lactància pot influir de moltes maneres en el
desenvolupament del nadó.
La lactància materna facilita el contacte entre mare i fill,
ajuda a enfortir el vincle i proporciona un gran nombre de beneficis nutritius
i immunològics
del nen, però també pot
ajudar a un correcte desenvolupament craniofacial.
L’ alimentació humana s’inicia amb la lactància materna
just després del naixement.
L’ Organització Mundial de la Salut (OMS) adoptà en
la 54a Assemblea Mundial de Salut del 30 de Març de 2001 l’ Estratègia
Mundial per l’Alimentació del Lactant i l’Infant (resolució EB107.R16), que
completa amb la publicació de la Revisió Sistèmica sobre Lactància Materna de l’
1 de Maig de 2001. En ella s’acorda la promoció, protecció, i recolzament de la
lactància materna, pràctiques d’alimentació complementària i millora de la nutrició
de les dones en edat fèrtil, així com l’alletament de les mares amb VIH
positiu. D’aquesta resolució destaquen les recomanacions d’alimentar els
infants amb lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida, i
posteriorment continuar-la amb alimentació complementària a partir d’aquest
punt amb aliments adequats, innocus i apropiats. Es parla també de la
necessitat de dur a terme polítiques de foment i informació sobre lactància
materna per a facilitar a les mares que així ho desitgin, poder alletar els
seus fills.
A nivell
immunològic la llet materna aporta anticossos que
protegeixen el nadó davant infeccions freqüents com
la diarrea i la pneumònia, principals causes de mortalitat en infants.
Nutricionalment, esdevé l’aliment més complert
per a l’ésser humà, ja que aporta tots els nutrients que aquest necessita
per al seu desenvolupament durant els sis primers mesos de vida, i té la capacitat d’anar-se adaptant a
les exigències nutricionals de cada moment evolutiu del nen. Per a la mare, l’alletament redueix el risc de patir càncer d’ovaris i mama, la depressió
postpart, diabetis tipus 2 i actua com a anticonceptiu natural, tot i que
no és totalment fiable. A llarg termini, els nens que
han rebut lactància materna més de sis
mesos tenen menor tendència en l’adolescència i l’edat adulta a patir obesitat o sobrepès,
diabetis tipus 2, i obtenen millors resultats en proves d’ intel·ligència.
Per
tal que la lactància materna s’estableixi
correctament es recomana que aquesta s’iniciï durant
la primera hora de vida del nadó, que sigui a demanda, és
a dir, sense horaris ni temporització i evitar l’ús de xumets o tetines que poden interferir alterant
el patró de succió. En quant a la duració de la lactància,
les recomanacions de la OMS (que també promouen entitats
com UNICEF, AAP, o l’EAPED)
són les de mantenir lactància materna
exclusiva durant els sis primers mesos de vida, a partir dels sis mesos
introduir alimentació complementària, però mantenir la llet materna com a
aliment principal fins a l’any
i després seguir
una dieta equilibrada complementada amb la lactància
materna fins els dos anys o més .
La succió
s’inicia
a la vida intrauterina aproximadament entre les setmanes 15a i 18a de gestació. Després del
naixement es pot veure un patró desorganitzat de
moviment oral en nens prematurs nascuts a partir de la 27a setmana de
gestació. En
els recent nascuts a terme hi ha presència d’automatismes orals durant les
primeres hores de vida que li permetran alimentar-se i esdevindran la base de
les respostes voluntàries futures. El patró de succió
s’organitza gràcies als
estímuls
que reben: quantitat de llet que extreuen, viscositat i temperatura, tipus de
tetina i condicions internes del nen. La literatura ens parla de dos tipus de
succió: el suckling (que es dóna principalment els
primers sis mesos de vida) que actua per pressió positiva i el sucking,
que és un patró més madur i
que ho fa amb pressió negativa. Aquest darrer patró actua com a
base per al desenvolupament de la masticació primària.
En nens
alimentats amb biberó, aquests dos patrons es poden donar
alternativament segons siguin les característiques
de la tetina o de la llet amb què s’està alimentant al nadó.
En lactància materna, la llet s’extreu per pressió
positiva i gràcies
als moviments rotatoris dels òrgans de l’aparell
bucofonador, i la pressió negativa actua mantenint el mugró de la mare allargat
dins la boca del nen, cosa que afavoreix que es desencadeni la succió i la
deglució de la llet.
Durant les
primeres setmanes el nadó conté els coixinets adiposos de succió
sota les galtes que ajuden a mantenir el segellat
per fer el buit, sense necessitat de crear pressió negativa. Perquè la
llet surti correctament del pit, el nadó ha d’obrir la boca fins a aconseguir introduir al menys dos
terços de l’arèola
de la mare dins la boca, revertint els dos llavis. L’eix nas-llavis-mentó
ha de formar una línia
gairebé recta que quedi en contacte amb el pit de la mare.
La mandíbula s’eleva i
contrau el mugró entre la maxil·la i l’àpex lingual que descansa sobre l’arcada
inferior. La llengua rodeja el mugró de
la mare lateralment, formant una mena de canaló en U i
presenta moviments peristàltics de l’àpex a la zona
posterior, que ajuden a l’ejecció
de la llet i faciliten la deglució a la vegada que la mandíbula fa un moviment de retracció
i obertura, elevant la part posterior de la llengua contra el paladar tou. És
en aquest punt on la llet surt i es desencadena el reflex de deglució, en el
futur els estímuls sobre
aquesta zona iniciaran la fase deglutòria involuntària. Cadascun d’aquests cicles dura aproximadament 1,5 segons, que es
repeteixen rítmicament
de 3-5 cops en la succió immadura i de 10-30 en la succió madura,
amb fases de descans, en què el mugró queda agafat per la llengua. Aquest cicles
de succió afavoreixen el desenvolupament del còndil
i de la musculatura masticatòria gràcies als moviments rotatoris de la mandíbula i a la força
que han d’exercir
per tal de poder extreure la llet.
Alguns
estudis postulen que el manteniment d’aquest patró infantil de succió en etapes
posteriors, com en el desenvolupament de la masticació poden donar lloc a
alteracions d’aquesta funció i afavorir l’aparició d’hàbits lesius i interferir
en el correcte desenvolupament de les arcades dentals, donant lloc a
maloclusions. La maloclusió dental és aquella situació en que l’ oclusió
dental es troba fora dels paràmetres de normalitat en la relació entre l’arcada dental
superior i la inferior o la posició de les seves peces dentals. És a dir, quan l’engranatge
entre la maxil·la i la mandíbula
ja sigui en el pla vertical, transversal o sagital està distorsionat.
En
l’eix vertical es poden trobar alteracions per manca de tancament, com les
mossegades obertes, que es poden localitzar a la zona dels incisius (mossegada
oberta anterior) o a la zona molar (mossegada oberta posterior). Es tracta d’una
alteració en els maxilars que augmenta la distància vertical de les arcades i
provoca que no hi hagi contacte entre les peces antagonistes, ja que una o més
d’elles no arriben a la línea d’oclusió. També es troben maloclusions per excés
de ressalt de la mossegada, quan aquest és superior a 2,5 mm o al 25%-30% del
la peça dental. La mossegada top-a-top es dóna quan en algun moment hi ha
sobre-mossegada zero, amb algun contacte entre antagonistes, no arribant a
considerar-se mossegada oberta. Les
alteracions transversals es donen quan hi ha algun tipus d’alteració de la línea
mitja, ja sigui creuant la mandíbula unilateral o bilateralment.
En
les afectacions del pla sagital es troben les maloclusions en l’eix
anteroposterior de les arcades. La classificació més comú és la d’ Angle, que estableix tres tipus d’ oclusions: La Classe I, seria la normoclusió. Classe
II on la maxil·la es troba anterioritzada respecte a la mandíbula, i es
reflexa en el contacte que fan canins i molars. Aquesta classe de maloclusió es
subdivideix en dos grups segons la posició dels incisius, vestibular (divisió 1) o lingual (divisió
2). La Classe III es dóna quan
és la mandíbula la que es troba anterioritzada respecte al maxil·lar i altera
la relació de contacte entre els canins i els molars de les dues arcades.
Diversos
estudis relacionen principalment les alteracions en l’eix vertical en etapa de
dentició primària amb aquest manteniment de patrons de succió infantil més enllà
de l’any.
Bibliografia
• WHO U.
OMS | “Estrategia mundial
para la alimentación del lactante y del niño pequeño”..
World Health Organization; 2003; Available from: http://www.who.int/nutrition/publications/infantfeeding/9241562218/es/
•
WHO U. OMS. "Alimentación del Lactante y del Niño pequeño”. Número 342 [Internet]. 2016;1–6. Available from: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs342/es/index.html
•
Lawrence RA, Lawrence RM. “Lactancia Materna. Una Guía
para la Profesión Médica.” Elsevier. 6a edició, 2007 Barcelona. Susanibar F,
Parra D, Dioses A. "Motricidad Orofacial. Fundamentos Basados en
Evidencias.” EOS. 2a edició, 2015 Madrid.
•
Susanibar F, Parra D, Dioses A. "Motricidad
Orofacial. Fundamentos Basados en Evidencias.” EOS. 2a edició, 2015 Madrid.
•
de Carvalho GD. “S.O.S. Respirador Bucal - Uma Visão
Funcional e Clínica da Amamentação”
Lovise. 2ª Ed.
2010
Brasil.
•
Susanibar F, Marchesan I, Parra D, Dioses A. “Tratado
de Evaluación de Motricidad Orofacial y Áreas Afines”. EOS. 2014 Madrid.
•
Bartuilli M, Cabrera PJ, Periñán MC. “Guía Téctica
de Intervención Logopédica. Terapia Miofuncional”. Síntesis. 2008, Madrid.
•
Slayton RL. Does
Breastfeeding Decrease the Risk for Malocclusion? AAP Gd Rounds [Internet].
2015 Oct 1 [cited 2016 Feb 15];34(4):39–39.
•
Caramez da Silva F, Justo
Giugliani ER, Capsi Pires S. Duration of breastfeeding and distoclusion in the
deciduous dentition. Breastfeed Med [Internet]. 2012 Dec [cited 2016 Dec
1];7(6):464–8.
•
Dentistry P. Journal of
Indian Society of Pedodontics and Preventive Dentistry Prolonged feeding
practice and its effects on developing dentition. 2005;
•
Hermont AP, Martins CC, Zina
LG, Auad SM, Paiva SM, Pordeus IA. Breastfeeding, bottle feeding practices and
malocclusion in the primary dentition: a systematic review of cohort studies.
Int J Environ Res Public Health [Internet]. 2015 Mar 16 [cited 2016 Dec
1];12(3):3133–51
•
Lopes-Freire
GM, Cárdenas ABC, Suarez de Deza JEE,
Ustrell-Torrent JM, Oliveira LB, Boj Quesada JR. Exploring the association
between feeding habits, non-nutritive sucking habits, and malocclusions in the
deciduous dentition. Prog Orthod. 2015;16(43):2–7.
•
Kobayashi HM, Scavone H,
Ferreira RI, Garib DG. Relationship between breastfeeding duration and
prevalence of posterior crossbite in the deciduous dentition. Am J Orthod
Dentofac Orthop. 2010;137(1):54–8.
•
Moimaz
SAS, Garbin AJÍ, Lima AMC, Lolli LF, Saliba
O, Garbin CAS. Longitudinal study of habits leading to malocclusion development
in childhood. BMC Oral Health [Internet]. 2014;14:96.
• Narbutytė
I, Narbutytė A,
Linkevičienė L. Relationship between
breastfeeding, bottle-feeding and development of malocclusion. Stomatologija
[Internet]. 2013;15(3):67–72.
•
Peres KG, Cascaes AM, Nascimento
GG, Victora CG. Effect of breastfeeding on malocclusions: a systematic review
and meta-analysis. Acta Paediatr [Internet]. 2015;104(October 2014):54–61.
•
Peres KG, Cascaes AM, Peres
MA, Demarco FF, Santos IS, Matijasevich A, et al. Exclusive Breastfeeding and
Risk of Dental Malocclusion. Pediatrics [Internet]. 2015 Jul 1 [cited 2016 Jan
29];136(1):e60-7.
•
Romero CC, Scavone-Junior H,
Garib DG, Cotrim-Ferreira FA, Ferreira RI. Breastfeeding and non-nutritive
sucking patterns related to the prevalence of anterior open bite in primary
dentition. J Appl Oral Sci [Internet]. 2011;19(2):161–8.
• González C. Un
regalo para toda la vida: Guía de la lactancia materna. Madrid: Temas de Hoy;
2008
•
Carvalho MR,
Mussa Tavares LA. Amamentação: Bases científicas. 3ª ed. São Paulo (BR): EGK;
2010
Montse Pujol Quílez -Logopeda Col.legiada 08-3763
Màster en Motricitat
Orofacial
Postgrau en Disfàgia Orofaríngia
Especialista en Deglució