Cuidem-nos començant per caminar!

Com la dislèxia afecta en el procés lector i escriptor

La dislèxia és un trastorn que afecta principalment a les habilitats relacionades amb la lectura fluent i en la seva escriptura sempre hi quan no hi hagin altres alteracions neurològiques o sensorials que justifiquin aquestes dificultats. Les habilitats en les que solen tenir més problemes són:

1. La consciència fonològica: Aquesta habilitat s’encarrega d’identificar i manipular els sons de les paraules i està reconeguda com l’habilitat fonamental per realitzar els processos d’anàlisi (desgranar una paraula so per so) i síntesi (ajuntar els sons per formar una paraula) quan escrivim.

2. La memòria fonològica: És l’habilitat necessària per retenir l’odre seqüencial del material verbal durant un curt període de temps. Un exercici que serveix per treballar aquesta habilitat podria ser: recordar una llista de paraules, números, instruccions, etc.

3. La velocitat de processament verbal: Es tracta del temps que necessitem per processar la informació verbal, allò que ens diuen, i que ens resulta familiar com grafies, per exemple.

4. Altres dificultats que poden anar associades: dificultats en alguns aspectes del llenguatge (és a dir, a l’hora d’explicar-nos), dificultats en la coordinació motora, en el càlcul mental o en la concentració i la planificació però cap d’aquestes dificultats determina una dislèxia.

Actualment es coneix l’àrea cerebral encarregada de la descodificació (anomenada “gir angular”) i hi ha l’evidència que fills de pares amb dislèxia tenen un alt risc de presentar aquest trastorn. Tot i així, la investigació sobre la transmissió genètica no està tancada del tot. Encara hem de conèixer moltes més coses sobre la dislèxia.

Marta Jurado

Logopeda Núm col. 3811

Olga Tena, psicòloga del Fiss

Nom, edat i professió

El meu nom és Olga Tena Martín, tinc 53 anys. Sóc Psicòloga Sanitaria especialista en adolescents i adults i Psicòloga del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya. També dono Atenció psicològica a Accidentats de Ferrocarrils de la Generalitat i en el servei de Suport Psicològic a Treballadors del Departament de Justícia de la Generalitat.

On vas estudiar?

Vaig fer la llicenciatura de Psicologia en la Universitat Oberta de Catalunya ( UOC). Em vaig post graduar en Psicopatologia en la Universitat de Barcelona (UB). L’especialitat en adolescents i adults, la vaig cursar amb el Màster oficial a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) . L’expertesa en Emergències i Catàstrofes, en el Col·legit oficial de Psicologia de Catalunya ( COPC) . Per últim (de moment), a la Universitat a Distància de Madrid (UDIMA) vaig cursar el Màster en Comportament no verbal.

Per què et va començar a interessar la psicologia?

Sempre m’havia interessat moltíssim el funcionament del cervell humà i sobretot perquè jo mateixa em feia moltes preguntes sobre la conducta, els pensaments, sobre les diferents maneres d’actuar de les persones davant les diferents situacions de la vida. Volia aprendre i aprendre, que és el que faig cada dia. Aquest és un treball en el que cada dia aprens coses noves, i si pots ajudar als demés, és totalment gratificant.

Quan hem d’anar al psicòleg?

Doncs personalment crec que quan sentim un malestar i aquest malestar està afectant a la nostra vida quotidiana. Quan notem que estem bloquejats davant d'una situació o davant unes emocions que ens generen una sensació de no control o de desesperança. Moltes vegades som reticents a demanar ajuda i seguim durant molt temps amb angoixa, por, ansietat, tristor, etc. Com que estem massa involucrats emocionalment ens resulta difícil trobar respostes a allò que ens està passant. Un professional ens pot ajudar a identificar l’origen del problema i solucionar-ho o trobar la manera de disminuir aquest malestar per continuar vivint amb benestar.

Quins són els problemes més habituals que sols tractar?

Els problemes més habituals amb el que jo treballo estan dins dels Trastorns de l’estat d’Ànim i del Comportament. En el Servei d’Emergències Mèdiques faig intervencions directes amb persones afectades en diferents situacions crítiques que així ho requereixen.

Quan de temps sol durar un tractament de psicoteràpia?

És complicat fer una estimació exacta del temps de tractament ja que depèn de diferents factors. Dependrà del problema que es presenta, de les característiques de cada persona, de la implicació per part de la persona, de l’existència de factors protectors o no, etc. Si he de dir un temps de durada, estaria entre els tres i dotze mesos.

En què consisteixen les sessions?

Doncs, en la primera sessió es recull informació per comprendre la situació i es donen les primeres orientacions sobre com podem anar avançant. En la segona sessió, es segueix explorant en profunditat el problema o problemes detectats i es pacta amb la persona la dinàmica a seguir.

A partir d’aquí les sessions dependran del problema i de les característiques personals i per què utilitzarem les eines més adequades a cada cas en concret.

Al principi és convenient fer una sessió setmanal fins que hi ha una millora, després es pot espaiar a una sessió cada quinze dies i finalment a una mensual. Però tal i com he dit abans, dependrà de cada cas en concret.

Quina durada tenen les sessions?

La duració de cada sessió es d’uns 40 minuts aproximadament, encara que sembli repetitiu, dependrà del tema a tractar i pot variar una mica.

És recomanable que els familiars, amics etc. sàpiguen que anem al psicòleg?

Si parlem de persones majors d’edat dependrà de la persona que es vulgui explicar o no. Si existeix una negativa a explicar-ho, però nosaltres creiem que és important per la seva recuperació, intentarem que s’entengui que és important, però és la persona la que finalment ha de decidir.

Què els hi diries a totes les persones que són reticents a anar al psicòleg?

Que la salut mental és primordial per la nostra vida quotidiana. Anar al psicòleg no és de ser feble, al contrari és de ser valent. Si tenim eines per aconseguir estar millor les hem d’utilitzar i no cal esperar a sentir-se molt malament. Un psicòleg es un professional de la Salud Mental amb un objectiu principal, ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones.

Si ho necessites, dona el primer pas, el segon ja no el faràs sol.

Moltes gràcies Olga! 

Recordar a totes les persones interessades que les consultes de psicologia del Fiss es realitzen en hores convingudes. Podeu reservar hora trucant al 93 869 59 55, escrivint un mail a centre@fisiosuria.com o a travésde la nostra pàgina de Facebook! Us esperem!! 

Què és l'autisme?

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament que apareix des del naixement i perdura durant tot el cicle vital. Parlem d’espectre autista perquè el grau d’afectació d’aquest trastorn és molt variable en cada cas, és a dir, podem trobar persones severament afectades, que presentin absència de llenguatge, necessitat de suport constant, o discapacitat intel·lectual; i persones que només presenten simptomatologia lleu. Precisament en aquests casos, pot ser que el trastorn no es detecti fins a etapes més avançades del desenvolupament, ja que els símptomes són lleus i poden haver passat desapercebuts.

El TEA afecta principalment a dues àrees del desenvolupament. Un d’aquestes àrees és la de la comunicació i interacció social, això vol dir que les persones amb TEA poden tenir dificultats en comprendre les relacions socials, mantenir converses, entendre la comunicació no verbal, comprendre les emocions, entre d’altres. La segona àrea afectada és la dels interessos i les conductes repetitives; sovint podem observar en les persones afectades moviments repetitius (aleteig, sorollets, donar cops, etc.), rituals en fer les activitats diàries, o interessos molt restringits. 

Però com hem dit, la simptomatologia del TEA és tant àmplia que variarà molt en cada cas.

També es poden presentar alteracions sensorials a alguns estímuls. Si la persona és molt sensible (hipersensibilitat) rebutjarà aquell estímul, per exemple es taparà les orelles davant de sorolls forts, tancarà els ulls davant de certes llums, o pot rebutjar algunes olors o textures. En canvi, si és poc sensible (hiposensibilitat) la persona tindrà molt interès en aquells estímuls i es podran observar conductes com palpació excessiva dels objectes, olorar tot el que troba, acostar-se molt als llums, entre d’altres.

El diagnòstic i la intervenció precoç del TEA són crítics per a una bona evolució del trastorn, ja que aquestes intervencions poden millorar enormement la simptomatologia i provocar millores significatives en la vida dels infants amb autisme i de tota la família.

Sandra Tarrés 
Psicòloga infanto-juvenil. 
Núm. col 22.780